“No són manies”: què hi sol haver darrere
En molts nens amb autisme, certes conductes apareixen per regular l'entrada d'informació sensorial : sons, textures, llums, olors, moviment, contacte.
De vegades ho veiem com “es posa pesat”, “s'obsessiona”, “no tolera res”. Però moltes vegades és el cos dient: “això em sobrepassa” o “necessito més per ubicar-me” .
Sensorialitat a l'autisme: dos extrems (i tots dos cansen)
- Hipersensibilitat: tot molesta (sorolls, etiquetes, multituds).
- Hiposensibilitat: necessita més intensitat (moure's, xocar, mossegar, saltar).
Cap no és “dolenta”. Són maneres diferents de processar.
6 suports senzills que solen baixar el soroll intern
- Mapa de disparadors : què passa abans? (soroll, gana, transició, pressa).
- Rituals d'entrada i sortida (casa-carrer-cole): 2-3 passos repetibles.
- Opcions controlades : sabatilles o velcro? (dues opcions, no deu).
- Pauses sensorials planificades: moviment, pressió, respiració, aigua.
- Ajustaments de roba/entorn : sense etiquetes, auriculars, llum més suau.
- Llenguatge que valida : "et molesta, ho entenc; t'ajudarem".
La idea clau
La sensorialitat a l'autisme no es corregeix amb sermons. S'acompanya amb estructura + ajustaments + respecte .
