Tothom et pregunta com és ell. Com va, quant ha avançat, si ja diu paraules, com porta l?estiu.
Ningú et pregunta com ets tu.
I si t'ho preguntessin, segurament diries “bé, tirant”, perquè és el que es diu. Encara que fa setmanes que dormim malament. Encara que no recordis la darrera vegada que vas fer alguna cosa que no fos per algú. Encara que de vegades, al cotxe, sola, et posis a plorar sense saber gaire bé per què.
Aquest article és per a tu. Només per a tu.
L'estiu et deixa sense xarxa
Durant el curs hi ha estructura: l'escola se'l porta unes hores, la teràpia li ordena la setmana, hi ha professionals que comparteixen el pes amb tu. A l'estiu, tot això desapareix de cop. I de sobte ets tu: la terapeuta, la mestra, la cuidadora, la que organitza, la que anticipa, la que sosté els col·lapses, la que aguanta els comentaris i la que a més ha d'estar contenta perquè “són les vacances”.
No estàs cansada per fluixa. Estàs cansada perquè estàs fent la feina de sis persones, sense torns i sense dies lliures. Qualsevol estaria esgotat. Qualsevol.
El que l'esgotament fa a ell
T'ho dic no per ficar-te més culpa, sinó perquè és l'argument que necessites per permetre't descansar:
Un adult esgotat té menys paciència, menys capacitat per anticipar, menys marge per regular. I el teu fill es regula a través teu . La teva calma és literalment la seva eina. Quan tu ets al límit, el seu sistema nerviós ho nota i també es posa en alerta.
O sigui: cuidar-te no és treure temps a ell. És la inversió més directa que pots fer al seu benestar. No és egoisme. És manteniment del recurs més important que té aquell nen, que ets tu.
Coses concretes, no frases boniques
Res de "dóna't un bany relaxant". Coses de veritat:
- Demana ajuda amb nom i cognoms. "Ajuda'm" no funciona. "T'ho pots quedar dijous de 5 a 8?" sí. La gent vol ajudar però no sap com; dóna'ls la instrucció exacta.
- Reserva alguna cosa teva al calendari, com si fos una cita mèdica. Perquè ho és. Encara que siguin dues hores a la setmana. I no les cedeixis a la primera.
- Abaixa el llistó de l'estiu, sencer. No ha de ser un bonic estiu d'Instagram. Ha de ser un estiu que sobrevisqueu tots dos amb la relació intacta. Ja està. Això és lèxit.
- Parla amb algú que ho entengui. Una altra mare, un altre pare, un grup, una associació. La soledat és el que més pesa de tot això, i es guareix amb gent que no necessita que li expliquis res.
- Deixa anar la culpa dels deu minuts. Si un dia no ho fas, no passa res. La constància es mesura en mesos, no pas en dies.
Quan demanar més ajuda
I aquí vull ser clara amb tu, amb afecte: si l'esgotament s'ha tornat tristesa que no se'n va, si has deixat de gaudir de coses que abans t'agradaven, si et costa aixecar-te, si sents que no pots més d'una manera que ja no s'arregla dormint… això no és cansament d'estiu. Mereix que parlis amb un professional.
Demanar ajuda psicològica no és fallar. És exactament el mateix que demanes al teu fill quan li ensenyes a demanar el que necessita.
Que alguna cosa ho sostingui per tu
Part del pes de l'estiu és que tot depèn que tu ho inventis. Què fer, com estimular-lo, si estàs fent suficient, si això serveix o no.
Això és exactament el que el Mètode VICON et treu de sobre. Deu minuts al dia, ja dissenyats, en format de joc i cançó , sense que hagis de preparar, imprimir ni pensar res. Ho obris, ho poses, i ja està: saps que aquell dia el seu llenguatge ha avançat. I aquesta estoneta, a més, sol ser el millor del dia per a tots dos, perquè per fi és una cosa que es gaudeix en comptes d'una cosa que es baralla.
👉 Deixa que el mètode faci la feina per tu: prova el Mètode VICON gratis durant una setmana → https://www.metodovicon.com/login#registro
No ho has de poder amb tot. Ningú no pot. I tu ja estàs fent molt més del que creus.
