Em sap greu dir-vos que el camí del llenguatge és llarg i requereix una preparació extensa, profunda i consistent en termes de motivació atenció i imitació. Això no només ens portarà el desenvolupament del llenguatge, sinó el més important: aprenentatge autònom, independència i evolució constant cap a l'autonomia i el desenvolupament personal.
Els nostres fills no només han d'aprendre llenguatge sinó moltíssimes coses com ara motivació atenció i imitació abans d'això. Així que anem pas a pas!
LA MOTIVACIÓ
Para prepararlos para el lenguaje tendréis que encontrar aquello que les motive. Quiero que no solamente hagáis una lista de lo que les gusta a vuestros hijos en cuanto a objetos, comida o actividades, sino que trabajéis en ampliar esa lista. Una de las cosas que trabajamos en las terapias iniciales es ampliar las cosas que motivan al niño, lo que en una metodología ABA se conoce como reforzadores. Los necesitamos y serán imprescindibles para ir trabajando más adelante, porque serán el anclaje que hará que nuestros niños quieren estar ahí con nosotros.
En los niños no verbales es tan necesario este concepto porque la motivación no sigue los mismos parámetros y no se rige naturalmente como la nuestra. Es necesario encontrar aquello que motiva a nuestros niños y hacer un ejercicio de investigación y de exploración para ampliar mucho más ese registro motivacional. Unos ejemplos que pueden ayudaros son: saltar en la cama, hacer pompas de jabón, jugar con el agua en un barreño, la música, instrumentos, canciones, sonidos. También reforzadores primarios cómo algún alimento u objeto que les guste manipular. Incluso las propias personas pueden ser reforzadores de esos niños.
La idea del trabajo de estos motivadores es que, a través de ellos, consigamos desarrollar fotos mucho más sociales y verbales. Si establecemos una asociación mientras su motivador está ocurriendo con señales, frases, unas palabras, éstas podrán actuar de la misma manera cuando ya no los asociamos a esos motivadores.
En resum, el primer pas és descobrir els reforçadors i després fer una feina sistemàtica de donar-li etiquetes verbals mentre els estem realitzant. És molt important que cada cop que acabin moments quotidians recorrem a aquest exercici per assegurar-nos que les activitats, objectes es converteixen en reforçadors amplis enriquint la vida dels nostres nens i els estan donant alegria. Perquè sense emoció no hi ha aprenentatge ni voluntat; així que aquest recurs guardar-lo a la butxaca perquè estigui sempre a mà.
L'ATENCIÓ
Latenció és el segon procés que té lloc previ al llenguatge. El contacte ocular serà el primer aspecte que treballarem amb els nostres nens no verbals, ajudant-nos d'aquests magnífics reforçadors a fer un exercici per reforçar tots els contactes oculars que fa el nen. Amb això busquem la interacció amb els nostres petits: l'hem de trobar i fixar. I aquesta segona habilitat és la resposta al seu nom, cada cop que els nostres nens es girin quan escoltin el seu nom estarem reforçant aquests motivadors perquè torni a passar.
El tercer aspecto es la permanencia del objeto. Esta habilidad es innata en los niños sin trastornos, pero muchas veces no está desarrollada en nuestros niños no verbales. Es muy importante desarrollarla para entender el funcionamiento del mundo ya que cuando no se desarrolla bien genera muchísima conducta, estrés y ansiedad porque los niños sienten que las cosas que no ven o que dejan de ver desaparecen. Eso puede ocurrir con sus objetos favoritos, con una persona, con su madre.
Para desarrollar la permanencia del objeto son muy importantes los juegos del cucú y peekaboo: ocultarse debajo de una manta o esconder objetos dentro de una caja llena de lentejas. Tenemos que enseñar al niño que pasa con esos objetos, por lo que es muy importante ir progresivamente con estas actividades. Os invitamos a esconder los objetos primero parcialmente, que puedan ver un trozo y poco a poco acabar escondiendo el objeto entero e incluso con transición, es decir escondemos el objeto fuera del alcance del niño.
Encara que sembli una habilitat senzilla, la gran majoria dels nens no verbals tenen grans dificultats per desenvolupar-la i fins i tot genera un gran percentatge de l'estrès que pateix el nen per aquest canvi a l'entorn que no és capaç de comprendre. Armars de bosses, baguls, llençols, caixes i dedicar un temps important al desenvolupament de la permanència de lobjecte.
Finalment, en aquesta fase atencional és important la senyalització . Tot i que no és una habilitat que tots els nens desenvolupen, sí que és cert que aconseguir aquesta destresa facilita moltíssim la vida en família, la comunicació amb els nostres nens no verbals i la seva salut emocional. No cal obsessionar-s'hi i per descomptat cal donar-li tota l'ajuda física no invasiva possible: ajudant físicament, però sense forçar. Podem manipular el cos del nen i amb el nostre reconduir-lo, donar ajuda verbal dient-li què ha de fer, una ajuda per senyalització nostra, etc.
Així que al principi de les activitats és molt important donar el màxim ajut possible i reforçar. A poc a poc, retirem l'ajuda i augmentem aquests reforçadors perquè ja ho està fent sol. Recordeu, motivació atenció i imitació. Anem a buscar aquesta última.
LA IMITACIÓ
Després de treballar tota la fase motivacional, estem contents, actius, animats i atents. Amb aquests ingredients és quan emergeix l'atenció conjunta, la comunicació activa dins d'un marc de treball on aprenem una mica junts, atenem una activitat mà a mà: aquí, en aquest context, és on sorgeix la imitació.
Existen muchos tipos de imitación, algunos más sencillos que otros, pero es estrictamente necesario que el niño tenga esta capacidad. La imitación con las manos, con los brazos, los pies, las, piernas, la boca, la lengua, la cabeza… toda esta coordinación nos dará la base para controlar todos los aspectos prerrequisitos del lenguaje. Es a través de esta imitación que llegaremos a la imitación verbal, que nuestro hijo sea capaz de imitar lo que las otras personas dicen y aprenda del contexto de todas las personas que le rodean.
Motivación atención e imitación; las familias que están en Método VICON están muy familiarizados con todos estos conceptos y la importancia de cada uno de ellos. Todos son progresivos y evolutivos, por lo que es muy importante que cada uno de ellos esté fuerte, desarrollado y activo para que emerja el lenguaje.
