{"id":558,"date":"2020-09-09T13:02:02","date_gmt":"2020-09-09T11:02:02","guid":{"rendered":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/blog\/lo-que-hay-detras-de-la-dislalia-infantil\/"},"modified":"2020-09-09T13:02:02","modified_gmt":"2020-09-09T11:02:02","slug":"el-que-hi-ha-darrere-de-la-dislalia-infantil-els-nens-que-no-pronuncien-be","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/blog\/el-que-hi-ha-darrere-de-la-dislalia-infantil-els-nens-que-no-pronuncien-be\/","title":{"rendered":"El que hi ha darrere de la Disl\u00e0lia infantil, els nens que no pronuncien b\u00e9."},"content":{"rendered":"<\/p>\n

La dislalia infantil <\/strong>es el trastorno del lenguaje m\u00e1s com\u00fan en la etapa infantil, el m\u00e1s conocido y m\u00e1s f\u00e1cil de identificar. Se estima que puede tener una incidencia del 5-10 % entre la poblaci\u00f3n infantil. Suele presentarse entre los tres y los cinco a\u00f1os, con alteraciones en la articulaci\u00f3n de los fonemas. Viene referido a una mala pronunciaci\u00f3n de los ni\u00f1os<\/strong>, un trastorno en la articulaci\u00f3n de los fonemas.\u00a0<\/p>\n<\/p>\n

Tots els estudis s'han centrat en dues hip\u00f2tesis principals:<\/p>\n<\/p>\n

    \n
  1. DISL\u00c0LIA I MEM\u00d2RIA<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n

    Raine y su equipo son los pioneros en relacionar los trastornos de articulaci\u00f3n con una capacidad disminuida en la memoria a corto plazo, una menor longitud de la palabra y una reducida actividad motriz articulatoria<\/strong> (Raine, Hulme, Chadderton y Bailey, 1991). Recientemente se han encontrado problemas pros\u00f3dicos, alteraciones de memoria auditiva<\/strong> y dificultades en la repetici\u00f3n y en los ritmos auditivos y visuales en sujetos con problemas de articulaci\u00f3n (Wells y Peppe, 2003; Baldo y Dronkers, 2006)\u00a0<\/p>\n<\/p>\n

    D'altra banda, hi ha un gran consens a recomanar l'exploraci\u00f3 sistem\u00e0tica de la mem\u00f2ria (mitjan\u00e7ant la repetici\u00f3 de s\u00e8ries de n\u00fameros, paraules i frases) dins de l'avaluaci\u00f3 logop\u00e8dica de nens disl\u00e0lics a causa de la influ\u00e8ncia que els aspectes mn\u00e8sics, en general, exerceixen sobre el desenvolupament del llenguatge oral (Bruno, 1985) i la influ\u00e8ncia que la mem\u00f2ria auditiva immediata, en particular, t\u00e9 sobre les dificultats d'articulaci\u00f3 (Mendoza i Carballo, 1990).<\/p>\n<\/p>\n

    2. DISL\u00c0LIA I PROBLEMES NEUROPSICOL\u00d2GICS.<\/strong><\/p>\n<\/p>\n

    Los problemas articularios tambi\u00e9n se han estudiado como s\u00edntomas secundarios a alteraciones neurol\u00f3gicas diversas. As\u00ed se han encontrado problemas mn\u00e9sicos, atencionales, visoconstruccionales y de la funci\u00f3n ejecutiva<\/strong> relacionados con dificultades de pronunciaci\u00f3n en el marco de los trastornos espec\u00edficos del lenguaje (TEL) <\/strong>(Arboleda-Ram\u00edrez et al., 2007; Crespo-Eguilaz y Narbona, 2009), en el de las afasias adquiridas y disfasias <\/strong>(Conde-Guz\u00f3n, Conde-Guz\u00f3n, Bartolom\u00e9-Albistegui y Quir\u00f3s-Exp\u00f3sito, 2008), en el de las dislexias<\/strong> (Conde-Guz\u00f3n, Conde-Guz\u00f3n, Bartolom\u00e9-Albistegui, Quir\u00f3s-Exp\u00f3sito y Cabestrero-Alonso, 2009), en el de los problemas de aprendizaje<\/strong> asociados a problemas cognitivos y comportamentales <\/strong>(\u00c1lvarez-Arenal y Conde-Guz\u00f3n, 2009) o en de ni\u00f1os con epilepsia<\/strong> seg\u00fan el tipo de crisis y farmacolog\u00eda (Conde-Guz\u00f3n, Bartolom\u00e9-Albistegui, Quir\u00f3s-Exp\u00f3sito y Cabestrero, 2007).\u00a0<\/p>\n<\/p>\n

    La nostra pr\u00f2pia experi\u00e8ncia a la feina di\u00e0ria amb nens disl\u00e0lics ens ha portat a sospitar l'exist\u00e8ncia d'una certa dificultat en la capacitat per a la memoritzaci\u00f3 i per a la concentraci\u00f3. Una bona mem\u00f2ria immediata auditiva fa possible que l'esquema articulatori es recordi f\u00e0cilment arribant a l'automatitzaci\u00f3.<\/p>\n<\/p>\n

    Per comprovar aquesta hip\u00f2tesi, Jim\u00e9nez el 1988 va dissenyar un estudi amb 178 nens d'Educaci\u00f3 Infantil i 1 o<\/sup> de Prim\u00e0ria i va relacionar la mem\u00f2ria immediata ( mem\u00f2ria seq\u00fcencial auditiva, mem\u00f2ria seq\u00fcencial de d\u00edgits, mem\u00f2ria de paraules, evocaci\u00f3 d'objectes i mem\u00f2ria seq\u00fcencial visual<\/strong> ) els problemes disl\u00e0lics. Va apreciar una alta correlaci\u00f3 entre la incapacitat per retenir de manera immediata una informaci\u00f3 auditiva<\/strong> i la pres\u00e8ncia d'una disl\u00e0lia funcional. En conseq\u00fc\u00e8ncia, en paraules de l'autor, \u00abes pot confirmar la hip\u00f2tesi que les disl\u00e0lies s\u00f3n freq\u00fcents en aquells escolars amb mem\u00f2ria seq\u00fcencial auditiva deficient\u00bb.<\/em><\/p>\n<\/p>\n

    Per concloure, assenyalem un estudi recent (Conde-Guz\u00f3n, Bartolom\u00e9-Albistegui, Quir\u00f3s i Cabestrero, 2006) que, de manera intencional i sistem\u00e0tica, estudia el funcionament mn\u00e8sic de 150 nens espanyols amb problemes d'articulaci\u00f3 d'etiologia diversa. En aquesta investigaci\u00f3 concloem que els nens amb problemes d'articulaci\u00f3 de la parla presenten dificultats significatives en el funcionament mn\u00e8sic caracteritzades per d\u00e8ficit de mem\u00f2ria remota, mem\u00f2ria visual immediata, auditiva i l\u00f2gica<\/strong> ; aquest \u00e9s el primer estudi en qu\u00e8 es troben d\u00e8ficit de la mem\u00f2ria visual immediata en nens amb problemes darticulaci\u00f3.<\/p>\n<\/p>\n

    Hi ha un temps, com ja hem esmentat, en qu\u00e8 no hem d'alarmar-nos perqu\u00e8 el nostre fill no pronunci\u00ef correctament, i fins i tot perqu\u00e8 resultin inintel\u00b7ligibles moltes de les coses que ens intenti dir, ja que fins als tres anys \u00e9s normal<\/strong> que no es puguin comunicar correctament . No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s dels tres anys els nens s'haurien de comunicar de manera m\u00e9s fluida i els haur\u00edem d'entendre gaireb\u00e9 completament i sense problemes.<\/p>\n<\/p>\n

    Moltes vegades intentem ajudar els nostres fills a pronunciar b\u00e9, i podr\u00edem corregir-ho nom\u00e9s en el cas en qu\u00e8 la disl\u00e0lia no existeixi, sin\u00f3 que \u00e9s simplement un proc\u00e9s evolutiu normal del llenguatge, per\u00f2 si el problema ve donat pel trastorn de la disl\u00e8xia , els haurem de proporcionar un tractament especialitzat<\/strong> per poder corregir-lo.<\/p>\n<\/p>\n

    La import\u00e0ncia de l'atenci\u00f3 primerenca<\/a> , una vegada m\u00e9s, cobra m\u00e9s valor quan parlem de trastorns del llenguatge com la disl\u00e0lia infantil, ja que si el nen no \u00e9s capa\u00e7 de fer-se entendre b\u00e9<\/strong> o t\u00e9 problemes d'articulaci\u00f3 o de pronunciaci\u00f3 d'alguns fonemes, pot patir burles per part dels seus companys de col\u00b7legi, cosa que pot agreujar el problema i afegir-hi algun altre on l'autoestima es vegi<\/a> <\/a>afectada<\/a> , el seu rendiment acad\u00e8mic o la seva capacitat per relacionar-se amb els altres.<\/p>\n<\/p>\n

    Cristina Oroz Bajo<\/p>\n<\/p>\n

    <\/p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    La dislalia infantil es el trastorno del lenguaje m\u00e1s com\u00fan en la etapa infantil, el m\u00e1s conocido y m\u00e1s f\u00e1cil de identificar. Se estima que puede tener una incidencia del 5-10 % entre la poblaci\u00f3n infantil. Suele\u2026<\/p>","protected":false},"author":2,"featured_media":559,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[63],"tags":[],"class_list":["post-558","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-herramienta-terapeuticas"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/558","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=558"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/558\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/559"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=558"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=558"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/metodovicon.articagency.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=558"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}