Les 10 claus per manejar les rebequeries i construir harmonia familiar.
CONSTRUEIX. POSITIVISME. REALISTA. RESCAT. TRANQUIL·LITAT AFECTE. PREVENCIÓ. MALES TECNOLOGIES. SENSE POR.
– [ ] Construeix
La manera com reaccions, accions i resolguis, és la manera com els teus fills ho faran socialment en el futur. Així que sigues coherent i construeix un marc de no perfecció però si autoreflexió, exemple i anàlisi que marqui una diferència, cultiva't perquè a més és molt probable que trobis que les teves pròpies mancances són les pròpies dels teus fills i resolent-les tu els estàs ajudant a fer-ho a ells mateixos. Pensa en si la manera com et comportes amb ells és la manera com t'agradaria que es comportaran amb els seus amics, el seu cap, la seva parella… Sobretot en els moments on hi ha conflicte o manca de comunicació perquè és allà on sembla que apareixen les dificultats en adults i nens.
– [ ] Positivisme
La neutralitat és un bon punt d'inici, ja que un somriure davant d'un moment d'estrès als nostres petits podria ser gairebé un signe de burla. Després d'aquesta fase de presa de contacte amb la situació podem construir endavant, sempre hem de tendir a treure les coses bones de totes les situacions, el sol fet d'expressar ja és una bona eina d'inici per autocontrolar la pròpia conducta, si no expressem estem parlant d'un altre grau on calen recursos més elaborats per arribar a aquest mateix punt de reconduir les conductes no tan acceptables. Tenir-ho en compte. D'altra banda, cal aconseguir armar-nos d'estratègies positives d'ensenyament, compartint espais on tot és motivador, màgic, divertit i increïble. Sumits en vides completament ocupades hem d'aconseguir seguir buscant el temps per tenir aquesta càrrega d'experiències positives que ompli les piles dels nostres fills perquè quan n'hi ha escassetat és un indicador clar que és possible que surtin situacions negatives o diguem que menys constructives, quan deixem de veure el costat bo de les coses inevitablement veiem el dolent o ens apropem més al neutre i depenent de la nostra pròpia personalitat tornarem al positiu o ens anirem al negatiu però tenir en compte que hi haurà canvis així que mai oblideu riure, compartir, jugar , cantar, llegir, escoltar i inventar-vos qualsevol excusa per poder estar amb els vostres fills.
– [ ] Realista
Els nens no es porten malament perquè volen sinó perquè no poden. Hi ha moltes coses a tenir en compte en el moment d'una rebequeria en què el nen treu tot l'arsenal (que ni controla ni coneix) per expressar les seves incongruències internes que amb poc bagatge experiencial difícilment es poden fer menys vistoses. No és gens personal, no pretenen ridiculitzar l'adult, intentar a edats primerenques fer-los conscients del que provoquen al seu voltant s'allunya molt de la finalitat d'aquesta resolució que és aprendre a gestionar l'energia volcànica que surt a borbolls dels seus endins, ells estan en plena efervescència i no tindran mai la capacitat de ser tan objectius de tenir en compte la velleta que hi passa i la reacció que pot tenir en veure'l. Oblideu-vos d'aquests fets i no us focalitzeu en els altres sinó en el vostre nen que és qui us necessita ia més és la manera més efectiva d'acabar amb aquesta situació que pot ser incomoda en segons quines situacions i contextos.
– [ ] Rescat
Ir al punto donde se encuentra vuestro pequeño, tenéis que darle un momento de expresión y desahogo que al final uno de los objetivos suele ser ese, dar espacio a algo que nos bloquea y que normalmente sale con las personas con las que nos permitimos ser nosotros mismos con todas las consecuencias, nuestros padres y hermanos. Es común ver a madres y padres diciendo que esas «rabietas»solo salen con ellos y eso no significa otra cosa que los vínculos están perfectamente consolidados y representan la solidez familiar como espacio de fortaleza donde puedo dejarme ir, desbloquear y dejar fluir lo que a veces he estado controlando en otros contextos durante quizás demasiado tiempo.
– [ ] Tranquil·litat
Más nervioso tú más tranquilo yo. Hay que intentar invocar a nuestro lado más zen, ese que nos permite, con toda nuestra madurez, respirar y mirar más allá de lo que vemos superficialmente, empatizar con nuestros pequeños y ayudarles en el proceso de salir de la cueva de la frustración, es uno de los sentimientos que van de la mano en este tipo de procesos, desencadenados por multitud de causas y provocando un abanico grande de situaciones; silencio, enfado, agresividad, dolor… Ese no saber porque ha bajado nuestra autoestima y no puedo afrontar lo que quiero afrontar de manera natural como hago con millones de cosas.
– [ ] Afecte
El cariño es algo que no debería faltar en cualquier situación de estrés para encararla de una manera receptiva, esto pasa en multitud de situaciones cotidianas no sólo en la educación de nuestros hijos, también en el trabajo, la pareja, los amigos… El camino del afecto es mucho más efectivo, fortalece la confianza y las relaciones que cualquier otro que hayas conocido por eso la familia establece los lazos de esta manera, aunque es cierto que las individualidades, los egos, los círculos de confort a veces chocan porque dejan de un lado este aspecto y lo centralizan en el afecto a uno mismo y se olvidan de lo preciado que es poder trasvasar esto a los demás porque se vuelve mucho más potente y constructivo. Una herramienta muy efectiva es el contacto físico y la altura, hemos de tener en cuenta que nuestros pequeños son eso, pequeños y la altura en estas situaciones cuenta, prueba a poner a tu hijo/a arriba a tu misma altura o bajarte tú a su misma altura de tal manera que el contacto ocular sea directo y de igual a igual eso no sólo cambiará la manera en ellos sino en ti también, da cercanía, empatía y nos permite ver las cosas desde otra perspectiva porque rompemos con las tónicas normales de posicionamiento y esto ayuda a salir de nuestro ensimismamiento y en consecuencia del suyo.
– [ ] Prevenció
(hambre, soledad, cansancio, aburrimiento, frustración) cuando tenemos rabietas repetitivas podemos diagnosticar porqué suceden, cuando, ante qué situación, con qué personas, en qué espacios, a qué horas… Y esto nos dará las herramientas necesarias para prevenirlas, una de las estrategias más interesantes que existen poder pregestionarlas y evitarlas para poder fomentar eso que decíamos al principio de práctica positiva, evitándoles las situaciones (que siempre se darán) donde ellos puedan sentirse desprotegidos hasta que ellos generen las herramientas necesarias para ponerlas en práctica. No se trata de meterlos en un cascarón de cristal si no potenciar sus vivencias positivas para que cuando vengas las no tan positivas sean capaces de gestionar su energía quedándose de nuevo con la más abundante, la positiva.
– [ ] Males tecnologies
Fora distractors i exemples incoherents a les rebequeries. Estem en un moment en què les noves tecnologies estan deteriorant les relacions, les converses es fan sense atenció i sense contacte ocular, els exemples que reben estan impregnats de persones enganxades a pantalles contestant preguntes lluny i consolant nens sense contacte. Ens preguntarem perquè els nens tenen tant afany per les noves tecnologies, són atractives i motivadores però és el primer que fan els nostres pares en despertar-se i els ultim en ficar-se al llit, sense comptar les innombrables vegades que mirem el telèfon, l'iPad o ens asseiem al ordinador. Preguntem-nos per un moment conte temps al dia passem jugant amb els nostres fills, sense interrupció!, pintant, explicant-los un conte, ballant les nostres cançons preferides o saltant al llit… estic, gaudir i viure el que estic fent a cada moment, això és una cosa molt valuosa que els nostres fills han d'emportar-se al món.
– [ ] Sense por
Fora agressivitat quan hi hagi rebequeries. Totes les reaccions dels nostres fills provoquen sensacions en nosaltres i reaccions fruit del mirall que provoquen amb les seves. Quan són èxits, rialles contagioses, els primers passos, les seves relacions amb objectes… Són sensacions lògicament d'orgull, felicitat, alegria… Però és lògic, per contra, pensar en el tipus de sensacions que provocaran altres coses com rebequeries, agressivitat, plors… I això és un aspecte que cal tenir molt en compte perquè determinarà en gran mesura el tipus de resposta que generarem a aquestes situacions. De vegades el nostre ego es veu afectat quan els nostres nens no es comporten com esperem o té rebequeries, quan en comptes de ser el pare del nen que mosseguen és el pare del nen que mossega, quan ens posem al centre de l'ull social i prioritzem què diran a què direm per ajudar els nostres fills. La constància i la determinació afectiva és la millor eina que podem trobar per establir els límits dels comportaments dels nostres fills sota un paraigua de comprensió o sinó de suport i seguretat donant lloc a l'acolliment ia la sort de tenir un pare i una mare que estarà allà encara que no siguem fills perfectes.
– [ ] Parla, parla i després parla contra les rebequeries.
És l'eina per excel·lència, no només en moments de rebequeries perquè aquí sol ser més difícil establir el diàleg sinó que són sensacions, mirades, posicions que juguen un paper més important a la primera fase de connexió però després ve la fase més verbal on hem d'analitzar la situació, les emocions, els sentiments i pensaments i verbalitzar-ho. Per això és molt important que els nostres nens tinguin habilitats prèvies per poder afrontar l'ocasió davant d'una rebequeria amb reflexió, anàlisi i planificació i acció amb eines que han anat generant al llarg de les experiències amb els seus pares, contes on se succeeixen aquestes situacions per poder fer associacions situacions amb altres companys, amb germans i en altres moments on es comprenia tot més fàcilment perquè era un joc de reflexió duna situació més externa i això ens porta a facilitar aquest moment dautoreflexió.
Ser pares, intentar, intentar i posar tota la imaginació que pugueu, equivocar-vos i demanar perdó, seguir intentant-ho i sempre estareu construint un pont directe cap als vostres fills que de vegades estaran més a prop i d'altres estaran més lluny però sempre estaran orgullosos i segurs de que mai no vau deixar d'intentar-ho.
Cristina Oroz Bajo
