El treball sensorial és crucial per al desenvolupament cognitiu, l'aprenentatge i la comunicació i l'atenció primerenca. Es tracta de la línia base de qualsevol treball destimulació quan estem treballant amb nens. El cos i les seves possibilitats són el gran vehicle d'exploració, coneixement, construcció de tot pensament, emoció i conducta.
Deixem les que considerem principals dinàmiques de treball psicocorporal en nens amb i sense discapacitat, les úniques variacions són si aquestes dinàmiques es poden fer soles amb col·laboració del nen o, per contra, caldrà posar-hi una mica més d'imaginació per construir-les nen les faci amb gust i participació.
- Treball Pesat:
Tot el que té a veure amb la compressió i la tracció sensorial ajudarà a fixar la sensorialitat, moltes vegades ens trobem que els punts de connexió sensorial estan alterats així que ens trobem nens que necessiten molta pressió per poder determinar i establir unes bones connexions. Rebotar, saltar, empènyer, agafar, enganxar, aixafar, llançar, colpejar, penjar-se de cap… Altres feines pesades: empènyer un cotxet de nadó o un carret de compres, jugar amb una pilota pesada, muntar-se en una pilota saltarina, pujar escales, marxar portant objectes pesants… Totes aquestes activitats construeixen la sensorialitat global corporal.
- “Estimulació Vestibular”
El sistema vestibular és el que regula el sentit de moviment i de l'equilibri, és el que ens permet situar el nostre cos a l'espai, els desplaçaments i el nostre entorn. Per això podem utilitzar objectes que es troben a la casa com: joguines que donen voltes, cavallet de bressolar-se, gronxadors, cadira balancí, cadira d'oficina… Activitats que promouen l'estimulació vestibular trobarem jugar a la natura; rodar costa avall, escalar, jugar a un parc de jocs…
2. “Estimulació Tàctil”
Embolica diverses activitats com:
- Toc ferm versus toc suau, pressió profunda, massatge, raspallat, explorar diverses textures, plastilina, tenir una caixa o contenidor amb objectes que promoguin estimulació sensorial.
- Altres objectes que proveeixen estímul tàctil són: retalls a la roba, armilles pesants, gorres, guants, teles de diferents textures, tapets quadrats al pis, matalassos que vibren, etc.
3. “Per Desensibilitzar la boca”
Per desensibilitzar la boca hi ha joguines que vibren, depressors de llengua amb sabors ia això podem afegir combinada una alimentació el més sòlida possible per posar tota la musculatura implicada a treballar en aquest sentit. En la mateixa línia actuaran tot el que són mossegadors, tubs o objectes per mastegar, raspalls de dents que vibren, mastegar xiclet…
4. “Estimulació Auditiva”
Activitats que poden facilitar l'estimulació auditiva són escoltar diferents classes de música: per relaxar-se o per promoure l'estat d'alerta, explorar diversos sons, considerar un programa de teràpia auditiva, fer servir audiòfons o altres objectes per tapar i/o protegir les orelles, escoltar sorolls provinents de màquines, i inclusivament un programa de preparació per bregar amb sons de sirenes en cas de foc, etc.
5. “Estimulació Visual”
Reduir l'amuntegament d'objectes, ja que pot produir una sobreestimulació visual, explorar diferents classes de llums, evitar colors i patrons molt forts o nocius visualment. Organitzar les joguines en contenidors opacs, reemplaçar la llum fluorescent…
6. “Estimulació de l'Olfat i del Gust”
Explorar diverses olors i sabors, fer servir diferents sabons, detergents, olis essencials…
Por otro lado es importante tener en cuenta respetar siempre el ritmo del niño, algo que para nosotros no requiere ningún esfuerzo para él puede significar una situación de estrés así que nunca obligue al niño a hacer ninguna actividad él encuentra desagradable. Mida siempre los efectos de cada actividad atendiendo a los efectos fisiológicos que muestra su hijo para poder reconducir la situación y que vaya cogiendo confianza en estos ambientes donde él se encuentra desregulado. Intente las actividades un corto espacio de tiempo dando pie a ir dilatando la propuesta para conseguir un efecto gradual y efectivo. Cuide los materiales que no sean tóxicos ni supongan ningún peligro para el niño.
Cristina Oroz Bajo
