Durant el curs, més o menys ho tenies controlat. Sabies què menjava, com ho menjava, a quin plat ia quina hora. Un equilibri fràgil però equilibri.
I arriba l?estiu i es trenca sencer. Mengeu fora, mengeu tard, mengeu a casa dels altres. El menú del quiosquet no té "la seva". L'àvia ha fet el menjar "amb afecte" i no el provarà. I a sobre, tothom mirant.
I tu, entre el plat que no toca i la taula que observa, pensant: "És que no menja res. I a sobre ara quedo jo com la mare que el consent."
No és que sigui capritxós. És que el menjar entra per tots els sentits.
Això és el que gairebé ningú no entén de la selectivitat alimentària: menjar no és només menjar. Menjar és tocar, olorar, veure, notar la textura a la boca, el soroll que fa en mastegar, la temperatura. És l'activitat més sensorialment exigent que fa un nen a tot el dia.
Si el teu fill processa la informació sensorial d'una manera més intensa —com passa en molts nens, especialment dins de l'autisme—, un aliment nou no és “una cosa nova a provar”. És una allau d'informació desconeguda entrant per la boca. I el seu cos fa el que faria el teu davant una cosa que percep com a amenaça: rebutjar-ho.
Per això menja sempre el mateix. No és tossuderia: és seguretat . El que és conegut no el sorprèn. I en un estiu on tota la resta ja és imprevisible, aquesta seguretat val més que mai.
Estratègies per a un estiu sense batalles
- Abaixa l'objectiu de l'estiu. Aquest no és el moment d ampliar el seu repertori. L'objectiu de l'estiu és que mengi prou i que la taula no sigui un camp de batalla. Ja treballareu la varietat al setembre, amb calma.
- Porta la seva àncora. Quan sortiu a menjar fora, porta amb tu un aliment que sàpigues segur. No és rendir-se: és garantir que menja. Que la resta de la taula demani el que vulgui; ell té la seva àncora.
- Exposició sense pressió. El menjar nou pot estar a taula. Pot estar al seu plat, en un racó. Pot tocar-la, olorar-la, llençar-la. Tot això ja és exploració. Cap nen no aprèn a menjar alguna cosa que l'han obligat a empassar. L'obligació crea rebuig, no pas varietat.
- Compte amb la temperatura i la textura de l'estiu. El gelat que es fon, la fruita que degota, la sorra que s'enganxa. Aliments que a l'hivern funcionaven, a l'estiu canvien de textura i deixen de funcionar. No és una reculada: és una altra textura.
- Aprofita allò que sí que li agrada de l'estiu. El gelat, la síndria, el granissat, l'aigua freda. Són textures intenses i predictibles. Molts nens les accepten bé. Fes-les servir.
I per als comentaris de la taula
N'hi haurà. "Amb gana ja menjarà". "A mi m'obligaven i aquí sóc". "És que el deixes".
Tingues una frase preparada, curta i tranquil·la, i no donis més explicacions: "Estem treballant-ho amb el seu terapeuta, gràcies." Punt. No has de fer un seminari a la sobretaula ni justificar-te davant de ningú. El teu fill necessita que la taula sigui un lloc segur, i per això has d'estar tranquil·la.
El menjar també és comunicació
Aquí hi ha el gir que et pot canviar l'estiu: la taula no ha de ser el lloc on es baralla. Pot ser el lloc on es comunica.
Que demani “més”. Que assenyali el que vol. Que digui "no" duna manera que sentengui. Que trieu entre dues opcions. Tot això és llenguatge funcional del bo, après en el context més motivador que existeix, perquè hi ha alguna cosa real en joc.
I aquesta capacitat de demanar, triar i fer-se entendre és exactament el que entrena el Mètode VICÓ cada dia: deu minuts de joc i cançó que construeixen les paraules que el teu fill necessita per dir-te el que vol. Quan un nen pot demanar, la taula deixa de ser un pols.
👉 Dóna-li les paraules per demanar el que necessita: prova el Mètode VICON gratis una setmana → https://www.metodovicon.com/login#registro
Un apunt: si el teu fill menja molt pocs aliments, està perdent pes o la seva alimentació et preocupa de debò, comenta-ho amb el pediatre. La selectivitat té graus, i alguns mereixen suport professional.
Aquest estiu, que mengi tranquil. Ja és prou.
