Moltíssims nens amb autisme i altres discapacitats presenten una regulació sensorial i conductual molt diferent, nens que contínuament tenen objectes a la mà, que s'emporten tot a la boca, que han d'estar en continu moviment… presenten altres ritmes, una altra manera d'explorar el entorn i són cercadors sensorials amb altes necessitats i molta ansietat si no són correctament satisfetes.
Primer de tot assenyalar que els canvis bruscos a les dinàmiques no són gens recomanables ia més no seran gens fàcils així que cal armar-se de molta paciència per poder ajudar-los i anar implantant variacions més que canvis de manera efectiva, des de l'afecte, el respecte i l'empatia. Aquests canvis poden implicar una desestructuració del nen.
Segundo tenemos multitud de situaciones que se comportan de esta manera, cada uno a la su manera y además determinamos que estos comportamientos son sostenidos e insostenibles porque afectan directamente a la atención, al aprendizaje, a la comunicación y, a lo que es más importante, sus emociones.
Tercero y clave del problema y de la intervención es… ¿cuándo no lo hace? ¿ante qué actividades es como si le hubiéramos dado al “pause”? ¿en qué momentos parece que todo fluyera y autorregula esa sensorialidad que el 90% del tiempo lo mantiene alejado, distante y ausente?. Es de suma importancia evaluar cuando esto sucede (o deja de suceder) para identificar estos momentos para poder intervenir y poder dilatarlos. Hemos de estar muy atentos y poder analizar cómo en esos momentos esta necesidad se ve satisfecha por otra y potenciar esos momentos para que sucedan más a menudo.
Potser aquesta és la clau més important per a qualsevol intervenció perquè tota conducta , sigui sensorial o no, està complint una funció però mai no és tot el temps . Normalment poso un exemple molt gràfic quan els pares van demanant ajuda quan tenen nens conductuals que són difícilment “manejables” i és quan els comento que començarem a “premiar-los”. Com? De vegades no es tracta de buscar quan les conductes siguin positives, que seria fantàstic, sinó quan podrien ser negatives però no obstant això no ho són, vet aquí el premi! Aquestes conductes com moltes altres actuen igual que les sensorials. Moltes vegades tenim el costum per defecte de buscar això, el defecte, la necessitat, la carència, el proper objectiu que, moltes vegades, resulta inabastable perquè el busquem fora del nen.
Això també passa amb el llenguatge i la comunicació , quan un nen fa sons, o diu alguna síl·laba o paraula senzilla intentem buscar-ne d'altres, o fins i tot més paraules i el que no ens adonem és que fomentar aquests sons, aquestes síl·labes i aquestes paraules senzilles és la clau perquè sorgeixin més, són els ingredients per construir el llenguatge futur.
Así que intentemos concentrarnos en qué queremos que se repita en nuestros niños: momentos sin autoestimulación, volver a escuchar esas palabras o sonidos, volver a verlo tranquilo sin conducta… y tendremos el camino despejado para la evolución, sea cual sea, de cada uno de nuestros pequeños.
Esperem que us hagi agradat aquest article sobre regulació sensorial i conductual .
