Com aprendre a manejar la frustració i les emocions als nostres nens?

La frustració és un sentiment de tristesa, decepció i desil·lusió que apareix quan un desig, un projecte, una il·lusió o una necessitat no s'arriben a complir o satisfer. Els nens experimenten una gran quantitat d'emocions com l' enuig, la tristesa, l'angoixa, l'ansietat, etc. Tots nosaltres en algun moment de les nostres vides, hem experimentat aquest sentiment, però normalment comptem amb eines motivacionals i emocionals que ens ajuden a poder manejar-la de manera correcta i per això cal treballar aquests aspectes amb els nostres petits.

La manera com els nens manifesten la seva frustració pot ser de diferents formes. Per exemple, actuar de manera rebel davant de l'autoritat, com els pares, els cuidadors i els companys de jocs. En nens petits es pot presentar en forma de les ja conegudes «rabietes». No obstant això, altres nens poden arribar a expressar aquesta frustració mitjançant actituds destructives i perilloses com a forma de canalització de la mateixa , colpejant o trencant objectes (Alguns casos més greus poden arribar a autolesionar-se). També pot ser que alguns nens arribin a expressar-ho d'una manera molt més emocional expressant sentiments de tristesa, desmotivació i ansietat.

És per això que resulta tremendament important recórrer al treball emocional . Aquí us presentem alguns consells que poden funcionar per manejar la frustració i les emocions del vostre fill des de casa.

• Reforça'l positivament: Segur que hi ha multitud de situacions conflictives però de vegades deixem de veure aquestes ocasions en què podria haver sortit la frustració però va saber manejar-la , aquí és on volem que poseu l'atenció, buscar situacions per marcar-les positivament com ancorant la bandera del que sí que volem que passi, això és un exercici super important gairebé en totes les situacions que volem treballar amb els nostres fills, puntualitzem el que és bo, la capacitat, l'èxit… així els nostres nens tindran més clar el camí cap a on volem portar-los!!! Qualsevol petit pas que faci el teu petit ha de ser celebrat.
• Acompañe al niño a aceptar aquello que no puede cambiarse: Se suele decir que no existen los problemas porque si hay solución se soluciona, y si no la hay no es un problema sino que es un hecho. Hay cosas que simplemente no pueden cambiarse  y ahí es donde nuestros pequeños han de sentir que los entendemos y acompañarlos en todo el proceso de “sentir” que tiene este proceso, desde que sube hasta que baja. Hay una frase que nos encanta: Más nervioso tú, más tranquila yo” cuando vivenciamos estos momentos sale a relucir en nosotros temas personales, nuestras propias frustraciones o que, simplemente, personalizamos lo que está ocurriendo agrandando y potenciando la acción cuando en el fonde hemos de ser contenedores de las emociones de nuestros hijos.  
• Busqueu situacions quan no hi estigui directament implicat: Demaneu al vostre fill que anomeni totes les coses que l'enfadin, quan tenim nens no verbals… una imatge val més que mil paraules, utilitzeu imatges per, fora de la situació pròpiament dita, treballar la situació generant empatia, comprensió i raonament . És molt important no fer aquest exercici al moment de frustració quan la part racional està més bloquejada que l'emocional. Aquestes fotos ens poden servir per després d'identificar-les com a focus de frustració convidi al seu fill que la trenqui a trossos petits (això proporciona un alliberament físic molt necessari de l'emoció) i la llança a l'aire. Després ajunteu les peces i llenceu-les per sempre.
•  Respiración profunda. Probablemente has escuchado mucho sobre el poder de la respiración profunda últimamente, y por una buena razón. Cuando se hace correctamente, la respiración profunda puede calmar los sentidos de un niño y ayudarlo a superar un evento frustrante sin recurrir a gritos. El mejor momento para practicar la respiración profunda es cuando ambos están tranquilos. Hasta que se acostumbren, los niños tienden a asociar la respiración profunda con la respiración rápida, lo que tiene el efecto contrario. Es importante trabajar estas destrezas antes de necesitarlas para que tengamos la habilidad antes de que la necesitemos en una situación estresante. Podemos hacer el ejercicio de… respiro la flor que tengo en una mano e hincho el globo que tengo en la otra! De una manera gráfica hacemos esto como una actividad diaria que luego puede hacer que nuestro niño conecte con… la flor… el globo… cuando realmente lo necesitemos, o podemos hacerlo nosotros para prepararnos a afrontar estas difíciles situaciones, cuando nuestro niño nos vea identificará que es momento de coger el control de nuestras emociones y dejarlas pasar hasta que acaben y volvamos a reubicarnos emocionalmente. 

• Ensenyeu el semàfor de la relaxació: A més d'ensenyar que el vermell significa aturar-se , el groc significa reduir la velocitat i el verd significa anar , cal anar un pas més enllà ensenyant-los a visualitzar una llum vermella per aturar-se en un moment de frustració. Això és quan poden aprofitar la respiració profunda per calmar les ments i els cossos. Quan canvien a una llum groga, han de pensar en tres possibles solucions (Demanar ajuda? Intentar de nou? Pregunta?). Quan visualitzeu la llum verda, podeu triar una opció i avançar. Seguiu endavant i creeu un gran semàfor amb paper de construcció per enganxar-lo a la seva nevera com a referència. Amb el temps, aquest procés es convertirà en una segona naturalesa i les crisis s'esvairan.

“Quan tinguis un dubte a fer o no fer, sempre fes,

perquè si t'equivoques et quedarà l'experiència,

i si no ho fas, et quedarà la frustració!”

(Alejandro Jodorowsky)