Agost a Espanya sona. Les festes del poble, la revetlla de la plaça, la música fins a les tres, els petards, els focs artificials del darrer dia. Tothom al carrer. Tothom esperant que baixeu.
I tu, mirant el teu fill, sabent exactament el que passarà: "Si el porto, ho passa fatal. Si no el porto, ens quedem fora de tot una altra vegada."
És una de les decisions més solitàries de l?estiu. I vull ajudar-te a prendre-la sense culpa.
Un petard no l'espanta: li dol
Trucarem a les coses pel seu nom. Per a un nen amb hipersensibilitat auditiva, un petard no és un ensurt. És dolor físic . El so entra sense filtre, a una intensitat que el sistema nerviós no pot esmorteir, i el cos entra en alarma pura.
I a això, en una revetlla, suma-li tota la resta: la multitud que empeny, els llums intermitents, les olors, la calor de la nit, la imprevisibilitat que en qualsevol moment esclati alguna cosa. No és un estímul: són deu alhora, sense previsió i sense escapatòria.
Quan el teu fill plora, es tapa les orelles o vol sortir corrents, no està "muntant un numeret". El cos està cridant que li està fent mal. I mereix que el creguis.
Com decidir si aneu
No hi ha cap resposta única. Hi ha una pregunta útil: per a qui és aquest pla?
Si aneu perquè a ell li agradaria, perquè hi ha una part que en pot gaudir, endavant: prepara-ho bé. Si aneu sol perquè "és el que es fa", perquè la família ho espera, perquè et fa pena que s'ho perdi… atura't. Que es perdi una revetlla no li trenca la infantesa. Un col·lapse sensorial de dues hores, en canvi, deixa el cos desbordat durant dies.
No anar-hi també és una decisió bona. I no ets una mare que l?està aïllant. Ets una mare que l'està protegint.
Si decidiu anar-hi: el kit de supervivència
- Auriculars antisoroll. No és un caprici, és una eina mèdica de facto. Canvien completament l'experiència. Que els tinga llocs des d'abans d'arribar, no quan ja està desbordat.
- Anticipa amb imatges i sons. Ensenya-li vídeos de focs artificials a casa, amb el volum baixet, dies abans. Explica-li què passarà, en quin ordre, quant durarà i quan us aneu. El predictible espanta la meitat.
- Trieu el lloc, no us deixeu portar. Lluny de l'escenari, lluny de la zona de petards, a una vora, amb sortida fàcil. Des d'un balcó, des del cotxe, des de la distància. Es pot veure un foc artificial sense estar a sota.
- Posa't un límit de temps per endavant. "Anem vint minuts i marxem." Complir-ho encara que sembli que va bé. És molt millor anar-se'n enlaire que anar-se'n en crisi.
- Tingues la sortida claríssima. El cotxe a prop. La casa a prop. Un adult assignat per anar-se'n amb ell si cal anar-se'n. No ho improvisis al mig del soroll.
I si tot i així col·lapsa
No és un fracàs teu. És informació: avui era massa. Traieu-li, baixeu estímuls, silenci, un lloc conegut, temps. No li expliquis res mentre està desbordat; el seu cervell no està de manera escoltar. Primer el cos, després les paraules.
I demà, sense drama, seguiu.
La feina que es fa abans
Un nen arriba a l'agost amb més o menys marge segons com hagi estat el dia a dia. Un sistema nerviós que ha tingut rutines previsibles, estones de regulació i música cada dia té més capacitat d'esmorteir un estímul fort que un que fa setmanes que està al límit.
Això és el que construeix el Mètode VICON: una estoneta diària de música, ritme i repetició previsible que ajuda el sistema nerviós del teu fill a organitzar-se ia tolerar millor el món. No és màgia i no evitarà que un petard soni fort. Però un nen més regulat arriba a la festa amb més reserva, i això es nota.
👉 Ajuda el teu fill a arribar a l'agost més regulat: comença gratis amb el Mètode VICON una setmana → https://www.metodovicon.com/login#registro
I si aquest any us quedeu a casa veient els focs des de la finestra, amb els cascos posats i la manta al sofà: això també és celebrar. I ell ho gaudirà més.
