«La vida et desil·lusiona perquè deixis de viure d?il·lusions i vegis la realitat. La vida et destrueix tot allò superflu, fins que queda només allò important. No et deixa en pau, perquè deixis de barallar-te, i acceptis tot el que és. Et retira el que tens, fins que deixes de queixar-te i agraeixes. La vida t'envia persones conflictives perquè sans i deixis de reflectir fora allò que tens endins.
Estàs esgotada i no ho dius: per què cuidar-te aquest estiu també és cuidar-lo a ell
Tothom et pregunta com és ell. Com va, quant ha avançat, si ja diu paraules, com porta l?estiu. Ningú et pregunta com ets tu. I si t'ho preguntessin, segurament diries «bé, tirant», perquè és…