Quan parlem d'un nen no verbal entenem que pot ser un nen que emet sons, fins i tot que digui unes paraules mínimes, però en què no existeix la funcionalitat del seu llenguatge , és a dir, no utilitza la parla per comunicar-se .
Podem fins i tot dir que el «llenguatge» que utilitza , quant a l'ús de paraules per demanar, comunicar-se, demanar atenció, respondre preguntes o tenir una conversa, no és espontani i encara menys social .
Això pot ser degut a una varietat de raons , incloent, però no limitat a, trastorns de l'espectre autista (TEA), trastorn específic del llenguatge, discapacitats intel·lectuals, problemes d'audició, apràxia de la parla o qualsevol altra condició que afecti la capacitat de produir llenguatge parlat.
Tot i això, el trastorn en si no és més que la punta d'un gran iceberg. Si aprofundim ens podem trobar amb una realitat molt més complexa que pot incloure problemes d' integració sensorial , de comunicació i, finalment, de salut emocional.
Sabem que els aspectes sensorials afecten la comunicació, però també la conducta, l'atenció i la percepció del món que té el nen no verbal. Òbviament, aquesta situació afecta les emocions del nen i del seu entorn.
Dit això, vull destacar que, el fet que hi hagi una causa que afecti la parla i el llenguatge , ja sigui un autisme no verbal o qualsevol altre trastorn del llenguatge, no vol dir que el nen no pugui comunicar-se o que no tingui res a dir . Aquests nens poden utilitzar altres mitjans de comunicació, com ara gestos, senyals, l'ús de dispositius de comunicació assistida, o sistemes de comunicació basats en imatges, per expressar les seves necessitats, desitjos i pensaments.
La intervenció primerenca i el suport adequat són fonamentals per ajudar els nens no verbals a desenvolupar les seves habilitats de comunicació al màxim potencial .
(Alonso Puig, M.)
Quines característiques té un nen no verbal?
Generalmente, nos encontramos con niños que no solo tienen dificultades verbales, sino también de contacto ocular, de motivación para hacer las cosas, intereses restringidos y ausencia de atención. También sabemos que cuesta mucho que aparezca el juego simbólico, es decir, imaginar o simular la situación de un juego, como puede ser dar de comer a un peluche o poner a dormir a una muñeca.
Podemos observar también la presencia de estereotipias: movimientos, posturas o voces repetitivas o ritualizadas sin un fin determinado. Van desde los movimientos más simples hasta los más complejos: el balanceo del cuerpo, aleteos, aplausos, frotar manos, dar saltitos, caminar de puntillas, caminar siguiendo un patrón, girar objetos…
Pot ser que els vostres nens tinguin una o més d'aquestes característiques. Aquests senyals ens diuen que hem d'actuar ràpid perquè l'atenció primerenca és allò que ens donarà l'èxit en el futur, ajudant els nostres fills com més aviat millor.
Les cinc dimensions del trastorn d'aprenentatge no verbal
Els nens amb trastorn de l'aprenentatge no verbal (TANV) solen enfrontar-se a desafiaments en cinc àrees claus, no obstant cada nen és únic, cosa que significa que no necessàriament presentarà dificultats en totes.
1. Habilitats visuals i espacials
Els nens amb TANV poden tenir dificultats per comprendre i interpretar les imatges visuals . Un exemple clar és quan intenten replicar formes tridimensionals, com una galleda, i acaben amb representacions molt distorsionades.
Això és degut a la seva limitada capacitat per percebre i entendre la forma, els components i la relació espacial entre ells, cosa que també pot reflectir-se en una aparent poca traça física a causa de la seva dificultat per processar i avaluar la informació espacial del seu entorn .
2. Comprensió de conceptes complexos
Una altra àrea de dificultat comuna per als nens no verbals amb trastorns del llenguatge és la dificultat per identificar la idea principal d'un text o situació , identificar detalls rellevants i entendre les connexions entre ells.
Els nens amb el TANV poden lluitar amb la comprensió lectora i la narració coherent d'històries. En prendre apunts, poden sentir-se aclaparats per no distingir la informació crucial de la secundària , resultant en apunts incomplets o incorrectes, o en una recopilació excessiva de dades sense rellevància.
3. Comunicació social
Interpretar senyals facials i de llenguatge corporal també representa un repte per a la majoria dels nens no verbals, cosa que complica la seva participació en interaccions socials.
No capten automàticament les normes socials com ho fan altres nens, i això els pot generar confusió sobre com actuar adequadament en diverses situacions . La seva preferència per la tecnologia és deguda a l'absència de necessitat interpretar aquests senyals no verbals en ambients digitals.
4. Conceptes matemàtics
Encara que inicialment poden mostrar habilitat per memoritzar dades matemàtiques, amb el temps s'enfronten obstacles en abordar problemes matemàtics que requereixen un nivell de pensament abstracte per a la seva resolució.
És comú que els nens no verbals tinguin dificultats per processar i manipular informació abstracta , cosa que dificulta la comprensió de conceptes matemàtics.
5. Funcions executives
La majoria dels nens no verbals no tenen les habilitats necessàries per organitzar els seus propis pensaments, planificar, resoldre problemes o dur a terme accions planificades.
Per exemple, tenen dificultats per desglossar i dividir una tasca en accions més petites i manejables o planificar els passos necessaris per fer una tasca.
Normalment necessiten suport explícit per desenvolupar un enfocament pas a pas cap a la resolució de problemes i la gestió de tasques complexes.
La família i el treball en context naturals en el nen no verbal
La família no és una cosa important, ho és tot
En els nens no verbals, la formació de la família és el primer pas, fins i tot abans que el treball amb el nen. En apoderar la família amb un coneixement específic, n'augmentem el nivell de confiança i, per tant, se'n redueix l'ansietat, aconseguint un canvi d'actitud molt positiu i incentivador.
En este sentido, el enfoque en el cambio parte de un trabajo en contextos naturales con una involucración plena de la familia, de los equipos de terapia, del entorno escolar y, en suma, de todo lo que rodea la vida del niño.
Treballar en contextos naturals i formar la família ens permet que la feina amb el nen s'estengui en la totalitat del temps i que treballem les situacions allà on es donen. Podem treballar al laboratori una situació mil vegades fins aconseguir-la, però quan la durem a terme en un context natural no som capaços de replicar allò que en un entorn controlat tan bé ens sortia. O senzillament, hi havia factors que no contemplem abans.
El desafiament més gran en la intervenció en nens no verbals és ser capaços d'evolucionar per adaptar-nos a cada context natural. No hi ha fórmules màgiques, hi ha passió, il·lusió, creativitat, afecte, molt d'estudi i, sobretot, creure sempre en la capacitat d'aquests infants. I creure en alguna cosa, generalment ho converteix en possible.
Esto no significa que la familia sea “El terapeuta del niño no verbal”, sino que tiene bastantes conocimientos como para poder afrontar adecuadamente las situaciones del día a día y que la interacción con los profesionales será siempre más rica y fluida.
Esta formación de la familia es algo que fomentamos desde nuestras raíces en el Método VICON. El comienzo de cualquier Programa de Intervención se basa en las actividades de la vida diaria, enfocado a dar autonomía al niño. Fortalecer la independencia del niño y su capacidad en el desempeño del día a día son nuestro primer objetivo y deberían ser también el de las familias. Esta independencia debe darse tanto en actividades básicas con en instrumentales, educativas, de juego, de gestión del tiempo o de interacción social. Estas son las que aumentan la confianza en el niño y empujan su desarrollo global. Para ello, se diseña un programa para aumentar la comunicación funcional del niño que consta de 3 puntos:
Jugar, jugar, jugar … per desenvolupar la parla i el llenguatge
Jugar no és un descans de l'aprenentatge, és un aprenentatge interminable, encantador, profund, atractiu i pràctic perquè és la porta al cor del nen (Gowmon, V.)
Todas las propuestas para estimular el lenguaje en el niño no verbal que encontraréis en los sucesivos posts del blog, quiero que os las toméis de la manera más lúdica posible. Sé que el camino hacia el lenguaje es complicado y, como padres, nos produce un estrés increíble ver que pasan los días y que no conseguimos eso tan necesario que hace que nuestros hijos se encaren al mundo y a la vida de una manera muy diferente.
Totes les meves propostes estan encaminades a aconseguir-ho. Però moltes vegades no és la meta sinó la manera com caminem el que marca la diferència cap al que aconseguirem, i aquesta forma de caminar ha d'estar liderada per la diversió , no hi ha cap altra forma.
Así que tenéis que encontrar la manera de adaptar todas estas ideas que encontraréis en los sucesivos posts del blog para que sean atractivas para vuestros hijos; porque si no conseguís engancharlos posiblemente no sirvan de nada.
Així prego que aparteu tota la part ansiosa que comporta serietat, exigència i demandes constants i que feu l'exercici de posar-vos al costat del vostre fill. Acompanyant-lo amb els ulls ben oberts i recollint tot allò que ens dóna.
Tenint aquestes idees al cap però sense oblidar que el camí i la forma ens la marcarà ell o ella i que no n'hi ha cap altra sinó a través del joc i el gaudi, la diversió i les emocions. No només ajudarà els vostres nens sinó que us ajudarà a vosaltres amb un posicionament molt més efectiu.
