Video Modeling i Històries Socials a l'Ensenyament d'Habilitats Socials per a persones amb Discapacitat Intel·lectual.

El propòsit d'aquest estudi va ser investigar l'efectivitat del modelatge de vídeo presentat per ordinador i les històries socials com a paquet d'intervenció per a l'ensenyament d'habilitats socials a persones amb discapacitats intel·lectuals a l'adultesa emergent. A més, fent servir un enfocament d'avaluació subjectiva, les dades de validesa social per a l'estudi es van obtenir dels participants amb discapacitat intel·lectual a través d'entrevistes semiestructurades i dels professors dels participants fent servir un Qüestionari de Validesa Social. D'acord amb les troballes de l'estudi…

Les troballes de validesa social recopilades mitjançant l'enfocament d'avaluació subjectiva van revelar que els participants i els professors dels participants tenien opinions positives sobre l'habilitat objectiu, el paquet d'intervenció i els resultats de l'estudi. Les dades es van avaluar a l'estudi en dues formes: criteris empírics i criteris clínics. L'efectivitat de la intervenció es va avaluar mitjançant una anàlisi gràfica en l'avaluació de criteris empírics. D'acord amb les troballes de l'avaluació, el paquet d'intervenció va ser efectiu a l'ensenyament d'habilitats socials específiques als participants. Aquesta troballa compleix amb les troballes a l'estudi que va investigar l'efectivitat del modelatge de vídeo, històries socials i intervencions combinades que presenten models de vídeo i històries socials junts sobre habilitats socials (Cigrand, 2011; Kagohara et al., 2013; Olçay-Gül '& Tekin-İftar, 2012; Olçay-Gül' i Vuran, 2010; Sansosti i Powell-Smith, 2008; Scattone, 2008). Tot i això, aquest estudi va diferir dels estudis esmentats en termes de característiques dels participants (les edats dels participants oscil·laven entre 20 i 25 i tenien discapacitats intel·lectuals), característiques d'intervenció (modelat de vídeo presentat per ordinador i històries socials) i característiques del model de parells (el model de parells) també va tenir discapacitat intel·lectual). Per tant, es considera que lestudi contribueix a la literatura gràcies a aquestes característiques.

A més, es creu que l'estudi pot guiar les famílies, els mestres i els experts en termes de mostrar que els estudiants en edat adulta no es poden beneficiar de les oportunitats naturals d'aprenentatge de les expressions socials que generalment senten a la vida quotidiana; aquests estudiants requereixen instrucció sistemàtica en habilitats socials. També es creu que fer servir parells amb discapacitats intel·lectuals com a models pot contribuir a la literatura i donar llum sobre els mestres i experts en termes de mostrar que un individu pot aprendre conductes i habilitats apropiades no només dels seus companys amb desenvolupament típic sinó també dels seus parells amb discapacitat intel·lectual.

Les dades de manteniment es van recollir una i quatre setmanes després d’acabar l’estudi. Van mostrar que les habilitats socials objectiu que havien adquirit els participants s’havien mantingut després de la intervenció. Les dades de manteniment de molts estudis que han analitzat l’efectivitat del video modeling, les Social Stories o la combinació de tots dos també mostren que els participants mantenen les habilitats adquirides un cop acabada la intervenció (Akmanoğlu & Tekin-İftar 2011; Bidwell & Rehfeldt, 2004; Croizer & Tincani, 2006; Delano, 2003; Delano & Snell, 2006; Gena et al., 2005; Graetz, 2003; Keyworth, 2004; Kuoch & Mirenda, 2003; Nikopoulos & Keenan, 2003; Özdemir, 2008; Quilty, 2007; Reichow i Sabornie, 2009; Sansosti i Powell-Smith, 2008; Schenider i Goldstein, 2010; Swaine, 2004; Washburn, 2006; Wert i Neisworth, 2003; Xin i Sutman, 2011). Els resultats de manteniment d’aquest estudi són semblants als d’altres recerques, cosa que reforça la literatura. La intervenció no es va aturar en assolir el primer criteri, sinó que va continuar fins que es va observar que la conducta es mantenia, una situació que es considera eficaç per garantir-ne el manteniment. A més, fer la intervenció en entorns naturals i amb antecedents i conseqüències naturals pot ajudar a mantenir les habilitats adquirides.
Durant l’estudi també es van recollir dades de generalització. A les sessions de generalització es van recollir dades abans i després de la prova per saber si els participants havien generalitzat les habilitats a altres entorns, condicions i persones. Segons els resultats, els participants les havien generalitzat amb una precisió del 100%. Aquest resultat coincideix amb els d’altres estudis que han fet servir el video modeling, les històries socials o la combinació de tots dos (Akmanoğlu i Tekin-İftar 2011, Bernad-Ripoll, 2007; Delano, 2003; Delano & Snell, 2006; Gena et al., 2005; Graetz, 2003; Hagiwara & Myles, 1999; Keyworth, 2004; Nikopoulos & Keenan, 2007; Olçay-Gül, 2012; Olçay-Gül & Vuran, 2010; Reichow & Sabornie, 2009; Sansosti & Powell-Smith, 2008; Scattone, 2008; Smith, 2001). Un altre punt relacionat amb la generalització va ser l’ús d’iteracions naturals (Tekin-İftar, 2012c): l’estudi es va fer amb reiteracions naturals i se’n va mesurar l’efecte en cada participant i en el conjunt. A més, les intervencions es van fer davant de persones diferents, cosa que també es considera eficaç per generalitzar les habilitats. Per tot això, la generalització i els resultats es poden considerar punts forts de l’estudi i donen suport a la literatura.
Com hem dit, les dades també es van avaluar segons criteris clínics. Per mesurar la importància de l’efecte de la intervenció, tant per als participants com per a les persones del seu entorn, es van recollir dades de validesa social. Els resultats, recollits dels docents i dels participants, mostren que tots dos consideraven que les habilitats treballades eren significatives i útils. Els participants van dir que el paquet d’intervenció els havia semblat entretingut, que els havia agradat molt i que volien aprendre altres habilitats amb la mateixa estratègia. Els docents el van considerar fàcil d’utilitzar, rendible i entretingut per a l’alumnat.
En conseqüència, les opinions dels participants i dels docents sobre els resultats van ser positives, en la línia d’altres recerques que han fet servir l’avaluació subjectiva (Akmanoğlu & Tekin-İftar, 2011; Croizer & Tincani, 2006; Delano, 2003; Dodd et al., 2008; Emecen, 2008; Graetz, 2003; Nikopoulos i Keenan, 2003; Sansosti i Powell-Smith, 2008; Scattone, 2008). En aquests estudis, però, les dades només es van recollir dels docents i de les famílies. Per això, recollir dades de validesa social dels mateixos participants aporta a la literatura, i els resultats d’aquest estudi la reforcen.
Tenint en compte aquest estudi i l’anterior, es poden extreure aquests resultats: els paquets d’intervenció de video modeling per ordinador i Social Stories es poden fer servir de manera eficaç per ensenyar habilitats socials a persones amb discapacitat intel·lectual. Va ser una estratègia entretinguda i eficient en temps per aquestes característiques:
(a) Les intervencions van durar uns 5 minuts. Per tant, van ser molt eficients, tenint en compte que les persones amb discapacitats del desenvolupament reben formació individualitzada dues hores a la setmana en centres d’educació especial i rehabilitació, i que cada sessió dura de mitjana 50 minuts. Com que en aquest temps s’hi treballen àmbits i habilitats diferents, poder formar en 5 minuts és important per aprofitar bé l’hora educativa.
(b) Tant els participants com els docents van dir que l’alumnat havia gaudit del paquet d’intervenció. Per tant, les persones amb discapacitat el poden gaudir.
(c) Un cop preparat, un vídeo es pot fer servir una vegada i una altra, i també amb altres persones amb discapacitat.
L’estudi també va tenir algunes limitacions. La més important va ser que calia preparar-se abans de la formació: preparar el vídeo va requerir molt de temps i coneixements tècnics. Escriure la història social va costar 5 minuts; formar el model, 90; gravar el vídeo, 30 (treballant amb un company amb discapacitat intel·lectual), i editar-lo, 20. És a dir, calen 2,5 hores perquè el vídeo estigui a punt per ensenyar. Tot i això, és una limitació mínima, i l’eficàcia de l’estratègia augmenta perquè els vídeos es poden repetir amb persones diferents. Per això, a partir dels resultats i les observacions de l’estudi, es poden fer recomanacions: incloure el video modeling per ordinador i les Social Stories per ensenyar habilitats de diferents àmbits del desenvolupament, i fer servir companys amb discapacitat com a models, és recomanable per a les famílies, els professionals i els docents.
Pel que fa a la recerca futura, es recomana estudiar l’eficàcia del video modeling per ordinador i les Social Stories per ensenyar altres habilitats socials (autocura, vida diària, vida independent) amb persones diferents (per exemple, docent o company) i en altres entorns (per exemple, a casa); estudiar-ne l’eficàcia en l’ensenyament en grups petits, i provar presentar els vídeos amb una tauleta o un iPad en lloc d’un ordinador. També es pot planificar una recerca que reculli dades de validesa social amb l’enfocament de comparació social a més de l’avaluació subjectiva.
Gül, S. O. (2016). The Combined Use of Video Modeling and Social Stories in Teaching Social Skills for Individuals with Intellectual Disability. Educational Sciences: Theory and Practice, 16(1), 83-107.
Traduït parcialment de: http://journals.sagepub.com/…/…/10.1177/10983007060080020201