De veritat podem mirar cap a una altra banda?
Les aules estan desbordades:
Docents esgotats, nens invisibles, recursos que mai no arriben, formació que no s'adapta. Cada dia que passa, la situació empitjora. I sí, la inacció també és una elecció—una que té conseqüències directes en present i futur.
Cada decisió ajornada deixa centenars de nens amb autisme i NEE fora del seu dret bàsic: aprendre en un entorn segur, adaptat i digne. Cada responsabilitat delegada recau, una altra vegada, sobre mestres esgotades i famílies al límit.
La propera generació interioritzarà el missatge: "allò urgent tapa allò important; allò vulnerable pot esperar". Però la salut mental, la inclusió real i la justícia social no poden continuar sent un desig pendent.
