Mai no seran suficients els “gràcies” que puguin compensar el teu sacrifici, aquest sacrifici que evoca naturalesa en el teu caminar, en el teu caminar i en el teu fer sempre en pro dels teus fills que publiquen el món i viuen aliens a aquesta mà que es va deixar anar el dia que van aprendre a caminar.
Estàs esgotada i no ho dius: per què cuidar-te aquest estiu també és cuidar-lo a ell
Tothom et pregunta com és ell. Com va, quant ha avançat, si ja diu paraules, com porta l?estiu. Ningú et pregunta com ets tu. I si t'ho preguntessin, segurament diries «bé, tirant», perquè és…